Mostrando entradas con la etiqueta DISSENY. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta DISSENY. Mostrar todas las entradas

viernes, 20 de junio de 2014

Documentes? ... Documento!


Hola hola!

Ja estem acabant quasi, ens trobem al dia 55, i avui us parlaré d’una anècdota que m’ha passat a les meves pràctiques.

Com ja sabeu, he estat rotant pels diferents grups de l’escoleta i, estant a l’aula d’un any i mig a dos anys, vaig col·laborar amb la tutora per fer una sèrie d’activitats que tenia pensades i que va aprofitar que estava amb ella per fer-les. En una d’aquestes em vaig oferir a fer la documentació per posar-la a l’aula i mostrar-la als pares.

El fet és que li va agradar tant, que una setmana més tard va demanar-me si volia participar en fer una altra activitat i fer-li la documentació pertinent.

Aquí realment és on he vist la importància de la parella educativa o dels recolzaments profitosos. El fet que aquesta escoleta estigui en mínims gairebé tot el curs fa que hi hagi grups que no puguin fer les activitats que els hi agradaria per aquest motiu; ja que el grup nombrós d’infants tant petits també fa que hi hagi que tenir més ulls al damunt.

Així que avui m’he sentit molt bé. Veig que la feina que estic fent i la relació de coneixements que estic realitzant és molt profitosa. De fet, assignatures que realment no sabia perquè havia de fer-les, lis estic veient el sentit.

Sincerament, gràcies a les pràctiques estic descobrint el sentit de moltes de les coses que ens han dit i ensenyat durant els tres anys que portem de grau. Potser està malament que ho digui, però començo a veure una connexió entre totes les assignatures que tenim. Sí, ara que potser ja és tard... però bé, més val tard que mai... o això diuen...

Així que les etiquetes d’avui són fàcils: Disseny, perquè he set jo mateixa qui ha dissenyat la documentació que faria i com; i treball col·laboratiu, perquè per a poder fer la documentació he hagut de col·laborar en una activitat que la tutora tenia preparada per als infants.

Us deixo una imatge de l’experiment que han realitzat amb llet, sabó i colorants alimentaris. Tota una explosió de colors!

La imatge no és de les que he fet per motiu de la llicència d’imatges dels infants, però per a què un faceu una idea...

 


 SALUT!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

____

BIBLIOGRAFIA:

·         Imatge extreta del link següent: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI8Z4e8lfxMqkl9Jtv8jFLIQUvxAIVPpb12BiEM2n2uOYuh_PA5jQox1AF7aocyARQzQQki692GtaYCdH1DjZ4UKeIIYh-sjVN2ukBhj0Flqv0v7vMdWIySZcXopb3bz7ZC8pidPUM6AsJ/s640/leche+divertida.jpg

 

jueves, 29 de mayo de 2014

Deixant petjades...


Bona tarda a tots i a totes! Avui duc una entrada molt especial ja que us parlaré d’una activitat que he portat a terme amb tots, TOTS, els infants del centre “Es fameliar”, aprofitant la meva rotació per totes les aules.

L’activitat sembla una mica senzilla, però per a cada grup s’ha adaptat a la seva programació, de forma que han fet una creació entre tots que, a hores d’ara, adorna l’entrada de l’escoleta i a simple vista sembla tot una mateixa composició. L’activitat que he escollit ha set pintar de colors les plantes dels peus i fer camí a un paper continu, a més a més, volia posar prou verd també per a què semblés una mena de planta amb flors, aprofitant l’estació de l’any en què ens trobàvem: primavera.

Pel que fa a l’activitat amb bebès, la classe dels “Patufets”, dir que era una activitat d’experimentació sensorial que la tutora de grup tenia planejada per fer-la una mica més endavant, però que, aprofitant que estava jo, l’han avançat una mica en la programació. Per a ells, com són set alumnes, he escollit set color diferents, un per a cadascú, menys el verd. Per a posar la pintura, he utilitzat rodets i pinzells, ja que són tactes diferents i ells es troben en una etapa sensoriomotriu per la qual  coneixen tot a través dels sentits. El moment de fer-ho era després del moment de descans, quan anaven aixecant-se de dormir.

En la programació de la tutora aquesta activitat es trobava dins un projecte anomenat “Peus peuets, les extremitats oblidades”, ja què té molt en compte aquesta part del cos que, en créixer, sembla que no els hi fem gaire cas.

El color verd el vam afegir amb les mans, al dia següent, i formava part del conte que estaven aprenent aquell trimestre “En Patufet”. Amb dues tonalitats de verd, una a cada mà, vam deixar que els infants fessin la seva pròpia col (on s’amaga el personatge el conte abans de ser empassat per la vaca). Les fotos del procés i del resultat les veureu més endavant, amb les de la resta de grups.

Seguim amb la classe de “La rateta que escombrava l’escaleta”, els infants 1 a 1 any i mig. Amb ells vaig tenir present que estaven en un moment de desenvolupament de la parla i es fixaven molt en els colors i les parts del cos. Així que dedicarem un dia als peus i l’activitat que van fer va ser la que jo havia proposat. En aquest grup es va fer l’activitat en dos moment, primer els que dormien després de esmorzar, i després, mentre aquells dormen, els que no dormien la feien. En aquest cas, cada infant portava un peu pintat d’un color diferent, alternant el verd per a què també hi tingués lloc.

A l’aula d’1 any i mig a 2, “Els tres porquets”, l’activitat va tenir lloc en el moment d’experimentació, en aquest cas es pretenia que els infants comencessin a tenir present el temps d’espera. Així que l’activitat va ser en un mateix moment per a tots: després de l’esmorzar. Es van treure les sabates i van asseure’s a la porta del porxo, esperant a ser cridats d’un en un. Sabíem que era una activitat molt llarga per a què tots estiguessin asseguts esperant, però la veritat que ens va sorprendre tant a la tutora com a mi, que ho van fer molt i molt bé.

En aquest cas, cada infant tenia un color assignat i hi havia un parell de totalitats de verd conscientment. Anaven entrant un a un, anaven al seu color, posaven el peu dintre i caminaven per sobre del paper. Amb aquest grup, dir també que cercàvem l’autonomia, així que ells sols posaven un sol peu (l’altre no, per tal de no relliscar pel paper) i caminaven. En acabar els hi ajudàvem a rentar-se el peu. Jo encara estic sorpresa de la paciència i espera que van aconseguir tenir els infants d’aquest grup, van gaudir molt i ho van fer genial.

Passem ara a explicar com ho van fer els nens i nenes de la classe de “L’aneguet lleig” i “La caseta de xocolata”. En el primer cas vam haver-ho de fer dos dies seguits, ja que el primer dia, les fotografies per a la documentació no van sortir com esperàvem i realment, “ja que ho fem, ho fem bé!”. Encara i així, el procediment va ser el mateix els dos dies per als dos grups. En aquesta ocasió cada infant portava un peu d’un color i l’altre d’un altre color. Per a aquests grups de utilitzàrem aquesta activitat com a una més dins el projecte “Som pintors”, ja que havien pintat amb terra, amb sal, amb gel, etc., però només amb les mans. Aquesta va ser una forma més de pintar, diferent a com esperaven que fos.

Com hem dit, els infants del grup 3B (“els aneguets”) portaven un peu verd i l’altre de color. Els infants de “la caseta”, per contra, no van utilitzar el color verd per als peus, ja que dies abans havien pintat un tros ben gros de paper continu només de verd amb diverses tècniques, en una altra activitat dissenyada per mi i per a ells.

En ambdós casos els hi pintàvem amb un rodet i un pinzell els peus i, per tal d’assolir autonomia, els hi deixàvem rentar la poca pintura que els hi quedava amb tovalloletes humides.

Com podeu veure, i tal com vaig poder veure jo, aquesta mateixa activitat es pot realitzar amb tots els grups, adaptant-la a la seva programació amb imaginació. Vaig gaudir moltíssim de les diferents experiències, les tutores em van ajudar moltíssim i, he de dir, que les diferents propostes han set possible gràcies a la participació de la parella educativa a l’aula. Des d’aquí voldria aprofitar per fer una demanda: la parella educativa és necessària en les escoletes; més supervisió, més qualitat educativa, més tipus d’activitats, etc. Amb una parella educativa, els infants poder desenvolupar-se molt millor en gairebé tots els sentits així que, per favor, menys retalls en educació!

Per acabar, les etiquetes de les competències d’avui: Disseny, ja que les activitats han set dissenyades, adaptades i portades a terme per mi a les diferents aules i programacions; i Reflexió i Innovació, ja que m’he adonat de la importància de dues persones a l’aula per afavorir el desenvolupament dels infants, així com la millora de la documentació que es pot fer; de que es pot desenvolupar la mateixa activitat a tots els grups amb imaginació i que les errades sempre formen part de l’aprenentatge.

Us deixo un vídeo elaborat per mi amb les fotografies i vídeos que es van realitzar durant les activitats.

Una abraçada ben forta a tots!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

____
AGRAÏMENTS:

-          A les tutores dels grups de l’escoleta “Es fameliar”: Esperança Costa, Pilar Ribas, Enriqueta Díaz, Margalida Bufí, Mª José Reyes per ajudar-me a dur a terme aquestes activitats.

-          A Toni Granados i Mª Emilia García per fer possible aquestes pràctiques.

-          A tots els infants de l’escoleta “Es fameliar” per participar i aprendre amb mi amb aquesta activitat.

jueves, 17 de abril de 2014

Ella és la Bruixa...♫


Dia 10, primer dia des del començament de les pràctiques que portarem al grup durant més d’una activitat. Per tal de no angoixar-nos molt, ens donen els moments d’assemblea, esmorzar, rutines d’higiene, activitat de rondallística i sortida al pati. A partir del pati ja podíem tornar a respirar tranquils.

El meu company i jo ja sabíem que ens faríem càrrec del grup durant aquestes hores així que, com havíem de sincronitzar-nos per fer lles activitats alhora amb els dos grups, ens ho vam estar preparant durant dos dies.

Prepararem la rondalla de la “Bruixa”, del conte “Cantarelles a la llum de la nit” de Iolanda Bonet. A mi em semblava molt fàcil de contar, ja què casualment és el mateix conte que vàrem interpretar al musical de l’any passat amb el meu grup. Així que vàrem decidir que jo contaria la rondalla i el meu company guiaria l’activitat de pintar el dibuix, aquest cop amb retoladors. A més a més, li vaig ensenyar la cançó del meu musical al meu company i la vam interpretar conjuntament al final de la rondalla.

Bé, cal dir que la experiència va ser enriquidora. T’adones de la importància de saber organitzar-se i sincronitzar-se amb el mestre del mateix nivell si és que vols portar endavant un projecte compartit. A més a més, vàrem veure la dificultat que això suposa, ja que la diferència de mig any entre els infants del nivell tres A i B comporta una diferència abismal d’inversió de temps en les rutines. Mentre jo només havia de canviar tres bolquers i rentar mans, els meu company havia de canviar deu bolquers i rentar mans, és per això que, jo havia d’esperar a que estigués a punt per sortir proposant un joc als meus infants per no esperar asseguts durant quasi trenta minuts.

Després d’acabar amb les tasques que ens havien proposat, ens van fer una petita avaluació. Personalment em van dir que havia de projectar més la veu per a la següent vegada... i nosaltres que pensàvem que havia anat tot bé fins l’hora de pintar amb retoladors, on la falta d’experiència no ens va fer pensar en treure els colors més foscos que no permeten veure el dibuix i trenquen el paper quan els nens i nenes pinten amb tantes ganes. Això és un aspecte clau a millorar, bé...això i recordar que s’han de posar els taps dels retoladors de nou un cop no el fem servir més... J

Bé, bromes a part, ens vàrem sentir molt còmodes, vàrem adonar-nos-en de coses que fins aquell moment no havíem tingut presents i els nens s’ho varen passar molt bé escoltant la rondalla, de fet, durant l’estona del pati, encara s’escoltava algun nen cantant la lletra de la cançó que els hi havíem preparat. “Ella es la bruixa...ella es la bruixa...” es sentia pel pati una veueta cantar...

Ara, també he de dir que ens van gravar en vídeo fent-ho i a final de curs totes les famílies de “La caseta de xocolata” i “Els aneguets lleigs” tindran un recordatori del que això va ser.

Finalment, us deixo les etiquetes de competències que vull marcar avui i que per mi han set: DISSENY i TREBALL COL·LABORATIU. En primer lloc, disseny l’he escollit perquè entre el meu company i jo vàrem dissenyar com faríem la rondallística, l’activitat de pintura i com ens sincronitzaríem fins l’hora en què els nostres tutors reprenguessin de nou el control. El treball col·laboratiu la he escollit perquè penso que és la competència que més he dut a terme amb aquesta activitat i la seva preparació. A més a més, no només hem col·laborat el meu company i jo, si no que penso que també he col·laborat amb els propis tutors, ja què el projecte de rondallística l’han pensat ells i nosaltres hem volgut aportar el nostre gra de sorra per fer-ho amb conjuntament.

I això és tot per avui... us deixo una imatge del conte de Iolanda Bonet, a la que des d’aquí li envio una gran abraçada i li dono les gràcies per aquesta meravella de conte. La imatge és de la plana de la bruixa, ja que és la que vam contar nosaltres... espero que us agradi.

 
Una abraçada!!
Patricia Pinar Roig
☺♥♪

____
BIBLIOGRAFIA:
- Imatge d’elaboració pròpia extreta del conte de Iolanda Bonet i Marí “Cantarelles a la llum de la nit”. Editorial Mediterrània-Eivissa. Premi de Narrativa Infantil Ciutat d’Eivissa 1996.