Parlem?

Hola a tots i a totes!

Avui us vull parlar d’una rutina que m’ha encantat i que es fa al centre on estic de pràctiques. Bé, ens trobem al dia 21 d’aquestes i aquesta activitat és el primer dia que he pogut veure-la. Es tracta del moment d’expressió lingüística.

A l’aula en què estic diàriament (infants de 2 anys i mig a 3), hi ha diversos nens de diverses procedències. En concret: dos marroquins que són bessons, un argentí, un nen de Paraguai i diversos nens de parla castellana a casa. És per això que el tutor, encara que els hi parli diàriament en català i els nens l’entenen perfectament, dedica un dia a la setmana d’expressió lingüística pura per a augmentar el lèxic dels nens que, en sortir de l’escoleta, no segueixen parlant el català.

En aquesta ocasió ho ha fet d’una forma molt original que ha captat l’atenció dels infants durant tota l’estona que hi ha dedicat; de fet, els infants després del pati han demanat més estona d’activitat en comptes de conte abans de la relaxació.

L’activitat constava del següent: el tutor de l’aula ha anat a buscar el teatre de titelles del racó de titelles del centre i ha portat un parell de titelles diferents com la caputxeta vermella, un ocell, la “Lulila dels “Lunnis””, etc. A més a més, ha penjat diverses fotografies a una paret a l’abast dels infants on apareixien objectes, menjars, vehicles, etc. Ha anat agafant un a un als personatges i mentre contava petits contes feia que “la titella” demanés a un infant en concret cada cop que li portés una fotografia d’allò que li demanava. Un cop l’infant atracava la fotografia al teatre de titelles feia verbalitzar la paraula de forma individual i després a tot el grup a l’hora.

M’ha semblat una molt bona idea per a treballar l’expressió lingüística, una forma diferent que capta fàcilment l’atenció dels infants i potencia el lèxic d’aquestos.

És per això que les etiquetes de les competències d’avui són: RUTINES, ja que parlem d’una activitat que es fa com a rutina amb el grup (normalment els dilluns); i ESTRATÈGIES COMUNICATIVES, ja que treballem expressió lingüística per a potenciar la parla dels infants del grup.

Un deixo un parell d’imatges que vaig fer durant l’activitat per a què un faceu una idea de l’originalitat d’aquesta activitat.

Col.locació de les imatges a l'abast dels infants.

 

 

Preparació del teatre de titelles davant l'assemblea per a l'activitat.

 Fins un altre dia!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

____

BIBLIOGRAFIA:

- Imatges d'elaboració propia.

 

 

Primera setmana: d'observació activa a l'acció!

Bon dia a tots des del centre d’educació infantil “Es fameliar”. Sóc na Patricia Pinar, estudiant de tercer curs de Grau d’Educació infantil de la Universitat de les Illes Balears. Les pràctiques han començat i poc a poc amb aquest diari aniré compartint amb tots vosaltres les experiències que he anat vivint des de la meva arribada al centre.

La primera setmana, com passa amb la majoria suposo, va ser més bé d’observació. Adaptar-se a un lloc nou que ja té un funcionament adquirit no és fàcil! Però va anar molt bé.

Començo el tercer dia de pràctiques i...quina por! Només d’entrar em diuen que hauré de contar un conte per a fer la relaxació! Ja? Si només porto tres dies! I clar, davant la queixa...també em fan fer l’assemblea inicial...per això d’anar perdent la por, ja sabeu...

Que com em vaig sentir? Bé, al principi estava molt amoïnada, no coneixia els contes que hi havia a l’aula, no tenia temps de llegir-me’ls tots i preparar-me el que més m’agradés... tampoc podia fer-ne un sense il·lustracions, perquè els infants es recolzen molt en aquestes per poder imaginar-se la història que estan escoltant. I no només això... també havia de passar llista i fer l’assemblea amb tot el que això comporta! De ser observadora activa vaig passar a fer coses, i el tercer dia!!

Bé, he de dir, que un cop va passar el moment d’assemblea, tot va a començar a rodar. L’assemblea havia sortit bé, per ser la primera, prou passable... i vaig agafar prou confiança. Però em quedava el repte del conte. Em sentia amb vergonya, pensava que no podria treure la meva vergonya per contar un conte a aquells setze infants nous i que encara no m’escolten. Però hi ha que veure com ho agraeixen. Quina sorpresa per mi! Els hi encanten els contes i gairebé els fan ells quan intervenen, i sobre tot hi ha que veure com d’acostumats estan a seguir la rutina, que només d’acabar es van posar a descansar sense haver de dir res! Una meravella!

En conclusió, els primers dies tot es fa un món, penses que no arribaràs a les expectatives que tu mateixa t’has marcat o penses que tenen de tu. Però el meu tutor d’aula m’ho va dir: ho has fet millor de lo que m’esperava! Això, almenys, dolent no és! I dona seguretat i confiança per seguir provant i creixent cada dia com a docent...

Per això les etiquetes de les competències assolides en el dia d’avui són RUTINES i APRENENTATGE AUTÒNOM, perquè vaig dur a terme tota sola dues rutines d’aquell dia com l’assemblea i el conte d’abans del descans. A més a més, com ho vaig fer tota sola (almenys el fet de preparar-me el conte) va ser la meva poca experiència la que em va guiar una mica com fer-ho i em vaig adonar que un punt molt important per a la realització que qualsevol activitat amb els infants comença per saber escoltar-los, perquè ells també saben el que volen escoltar i t’ajuden a guiar el vaixell en el què tots hi naveguem.

I parlant d’aigua, el conte que vaig contar anava de peixos...us sorprendríeu si sabéssiu la quantitat de noms de peixos que aquests infants es saben amb dos i tres anys... o vosaltres sabeu posar-li cara a un rap pescador així d’entrada? Bé doncs, us deixo el malèfic rap pescador del conte, per a què veieu per què s’ho saben.

 

 

EL RAP PESCADOR

Aquest rap de boca grossa

té un aspecte molt curiós.

Els altres peixos admiren

el seu bastó lluminós.

(extret del propi conte)

 

 

Una abraçada i fins la pròxima!!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪



____
BIBLIOGRAFIA:
- Imatge d'elaboració propia.