Mostrando entradas con la etiqueta PSICOMOTRICITAT. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta PSICOMOTRICITAT. Mostrar todas las entradas

viernes, 20 de junio de 2014

Material al pati: fem psicomotricitat!


Boníssim dia a tothom!

Última entrada, la d’avui... hem acabat les pràctiques i hem exposat els projectes de millora. Em sento millor! Després de l’atac de nervis, l’estrès, el pànic, etc. Crec que ha sortit bé; millor del que m’esperava.

El meu projecte de millora tracta sobre la psicomotricitat al pati. La raó és perquè com els nivell 3A i 3B del meu centre de pràctiques no posen fer-ne, vaig voler introduir material per tal de suplir aquesta carència.

L’aula de psicomotricitat és molt petita per a què els grups de 2 a 3 anys puguin fer aquesta activitat sense molestar-se; i, com ja he dit diverses vegades, no tenen prou recursos humans per fer desdoblaments i poder-ne fer.

El repte era millorar el pati, adaptar-me a un pressupost i aconseguir que això pogués seguir endavant quan jo marxés del centre. Així que, veient que el material que hi havia afavoria el desenvolupament del tronc inferior principalment, vaig introduir rodes per afavorir la tonicitat del tronc superior, caixes per a fer construccions i jos simbòlic, així com col·laboratiu. I una caseta no estructurada com a tal i un túnel per afavorir el desenvolupament motor en general. També vaig introduir una marieta, que era un mòdul d'aire, que afavoria a la tonicitat corporal, al desequilibri i equilibri, així com també servia de lloc de descans per als infants.

L’acollida, tant per part del centre com dels infants, del material va ser molt bona i els hi va agradar molt, va haver moltes millores després de quatre sessions com: més ocupació de l’espai, més autonomia, menys reclam d’atenció de l’adult i més cooperació entre companys.

A més a més, això em va servir per adonar-me que amb poc pressupost es poden fer coses grandioses, ja que tal com està l’educació avui dia, és difícil comptar amb un gran pressupost per a posar materials de primera.

És per això que les etiquetes d’avui són: Psicomotricitat, perquè és l’eix clau del meu projecte de millora; i Autoconcepte professional, perquè tal com estan les coses en tema d’educació avui dia, potser hagi de recórrer més vegades a aquesta creativitat per afavorir el desenvolupament integral dels meus futurs alumnes.

Per acabar us deixo una fotografia molt representativa de l’acollida del material. És de la quarta i última sessió que vaig fer d’aquest pla de millora. La veritat és que em va deixar amb molt bon sabor de boca.



Una abraçada molt forta a tothom i ens veiem l’any que ve... tanquem per vacances i tornarem amb més i millor!

Petonets!!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

____

BIBLIOGRAFIA:

·         Fotografía d’elaboració pròpia.

jueves, 17 de abril de 2014

Núvols grisos que eclipsen la claror...


Aquesta ha set la meva quarta setmana al centre, com ja porto gairebé un mes, tot comença a resultar-me més familiar. Però ha començat amb un gran entrebanc, el meu company de pràctiques ha hagut de deixar-les per causes laborals i m’he quedat tota sola. Per la meva sorpresa, encara havent-me quedat tota sola fent el treball d’un grup a més dels individuals la quantitat de treball és el mateix i les dates d’entrega d’aquestos també. Potser per això aquesta setmana estic una mica desmotivada. No entenc als “de dalt” i ja no només parlo per mi.

Aquesta entrada potser serà una mica grisa, fora de lloc i una mica crítica. Però començaré amb el que respecta a les pràctiques. Que en penseu si us dic que hi ha infants de dos a tres anys que assisteixen a una escola pública i que no poden fer psicomotricitat per manca de recursos HUMANS?

Si senyors i senyores, la Conselleria sap des de l’inici del curs que l’escoleta “Es Fameliar” compta amb dues baixes de personal indefinides i a hores d’ara encara no s’han cobert les places. Sabem que estem en temps de crisi i sabem que l’educació pública travessa per moments crítics, però si us plau, estem parlant d’infants de dos anys que s’estan desenvolupant i que la seva via principal d’aprenentatge és el moviment i les pròpies vivències. Com podem permetre que no puguin fer psicomotricitat per manca de personal?

El centre compta amb el material necessari i un espai dedicat exclusivament per a aquesta activitat. L’únic inconvenient és que l’espai és petit per a poder tenir 16 infants de dos a tres anys a la vegada. Per a poder fer psicomotricitat, els infants del nivell tres A i B haurien de fer desdoblament, anant mitja classe a l’aula preparada i mitja quedant-se a l’aula convencional fent un altre tipus d’activitat. Però això no és possible, perquè com he dit, hi ha dues places per ocupar que deixa al personal docent del centre ocupat i rotant en tot moment, fent recolzaments en el nivell tres d’una hora compartida per als dos grups. Us deixa bocabadats veritat? I com us quedeu si a més us dic que de vegades només hi ha una persona de recolzament només per als cinc grups? Així de trist és sí...tot per què des “de dalt” no volen... I per si us fèieu la pregunta: sí, jo em sento igual d’ignorada ara mateix pels “de dalt” meu.

Així que quan he estat observant la falta que realment els hi fa als nens i nenes de poder fer psicomotricitat, almenys una hora cada dos setmanes per poder treure energia i creativitat, m’han entrat ganes de voler ajudar d’alguna manera i com les normes són les normes i jo no em puc fer càrrec de mig grup encara que vulgui, he pensat que el meu projecte de millora serà la inserció de material al pati que propiciï el desenvolupament motriu dels infants; perquè si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya haurà d’anar a Mahoma...

Per tant ara mateix vull fer un crit als qui tinguin idees de materials que puguin afavorir la motricitat dels nens i nenes de dos anys, per ajudar-me a mi i a ells. I també vull alabar la tasca docent que realitzen els tutors del nivell tres A i B, que encara que no poden fer psicomotricitat, realitzen una gran quantitat d’activitats diferents, amb diferents materials que tracten de suplir aquesta manca en certa manera. A més a més, un altre punt destacable és el fet dels recursos econòmics els quals no són molts, i des de la Conselleria tampoc reben molta ajuda. Així que han aconseguit optimitzar tots els recursos dels que disposen administrant els materials de manera assequible i productiva, amb un mínim donatiu econòmic per part de les famílies.

Per això les meves etiquetes de competències assolides en aquesta entrada són: PSICOMOTRICITAT, per raons òbvies; i AUTOCONCEPTE PROFESSIONAL. Perquè si hi ha una cosa que he après amb aquesta entrada-crítica, és que o es té clar el que vols aconseguir i fas el possible per aconseguir-ho, o les inclemències que de vegades posa la vida tiraran per terra tots els teus propòsits. Aquests dos tutors han demostrat saber adaptar-se perfectament als recursos mínims fent realment obres d’art i meravelles, perquè tenen un propòsit clar, una línia a seguir i un gran repte; i això és el que vull arribar a saber fer jo.

Aquí us deixo un vídeo que realment motiva a seguir endavant amb les pràctiques, motiva a seguir aprenent per ser un bon mestre; perquè realment després d’aquesta entrada el que necessito és alguna cosa que em motivi a seguir...

Salut i alegria!



Patricia Pinar Roig
☺♥♪

____

BIBLIOGRAFIA:
- Video extret del següent link: https://www.youtube.com/watch?v=Li6tsRpm9gY