Aquesta ha
set la meva quarta setmana al centre, com ja porto gairebé un mes, tot comença
a resultar-me més familiar. Però ha començat amb un gran entrebanc, el meu company de pràctiques ha hagut
de deixar-les per causes laborals i m’he quedat tota sola. Per la
meva sorpresa, encara havent-me quedat tota sola fent el treball d’un grup a
més dels individuals la quantitat de treball és el mateix i les dates d’entrega
d’aquestos també. Potser per això aquesta setmana estic una mica desmotivada.
No entenc als “de dalt” i ja no només parlo per mi.
Aquesta
entrada potser serà una mica grisa, fora de lloc i una mica crítica. Però
començaré amb el que respecta a les pràctiques. Que en penseu si us dic que hi
ha infants de dos a tres anys que assisteixen a una escola pública i que no
poden fer psicomotricitat per manca de recursos HUMANS?
Si senyors
i senyores, la Conselleria sap des de l’inici del curs que l’escoleta “Es
Fameliar” compta amb dues baixes de personal indefinides i a hores d’ara encara
no s’han cobert les places. Sabem que estem en temps de crisi i sabem que l’educació
pública travessa per moments crítics, però si us plau, estem parlant d’infants
de dos anys que s’estan desenvolupant i que la seva via principal d’aprenentatge
és el moviment i les pròpies vivències. Com podem permetre que no puguin fer
psicomotricitat per manca de personal?
El centre
compta amb el material necessari i un espai dedicat exclusivament per a aquesta
activitat. L’únic inconvenient és que l’espai és petit per a poder tenir 16
infants de dos a tres anys a la vegada. Per a poder fer psicomotricitat, els
infants del nivell tres A i B haurien de fer desdoblament, anant mitja classe a
l’aula preparada i mitja quedant-se a l’aula convencional fent un altre tipus d’activitat.
Però això no és possible, perquè com he dit, hi ha dues places per ocupar que
deixa al personal docent del centre ocupat i rotant en tot moment, fent
recolzaments en el nivell tres d’una hora compartida per als dos grups. Us
deixa bocabadats veritat? I com us quedeu si a més us dic que de vegades només
hi ha una persona de recolzament només per als cinc grups? Així de trist és
sí...tot per què des “de dalt” no volen... I per si us fèieu la pregunta: sí,
jo em sento igual d’ignorada ara mateix pels “de dalt” meu.
Així que
quan he estat observant la falta que realment els hi fa als nens i nenes de
poder fer psicomotricitat, almenys una hora cada dos setmanes per poder treure
energia i creativitat, m’han entrat ganes de voler ajudar d’alguna manera i com
les normes són les normes i jo no em puc fer càrrec de mig grup encara que
vulgui, he pensat que el meu projecte de millora serà la inserció de material
al pati que propiciï el desenvolupament motriu dels infants; perquè si Mahoma
no va a la muntanya, la muntanya haurà d’anar a Mahoma...
Per tant
ara mateix vull fer un crit als qui tinguin idees de materials que puguin
afavorir la motricitat dels nens i nenes de dos anys, per ajudar-me a mi i a
ells. I també vull alabar la tasca docent que realitzen els tutors del nivell tres A i B,
que encara que no poden fer psicomotricitat, realitzen una gran quantitat d’activitats
diferents, amb diferents materials que tracten de suplir aquesta manca en certa
manera. A més a més, un altre punt destacable és el fet dels recursos econòmics
els quals no són molts, i des de la Conselleria tampoc reben molta ajuda. Així
que han aconseguit optimitzar tots els recursos dels que disposen administrant
els materials de manera assequible i productiva, amb un mínim donatiu econòmic
per part de les famílies.
Per això les meves etiquetes de
competències assolides en aquesta entrada són: PSICOMOTRICITAT, per raons
òbvies; i AUTOCONCEPTE PROFESSIONAL. Perquè si hi ha una cosa que he après amb
aquesta entrada-crítica, és que o es té clar el que vols aconseguir i fas el
possible per aconseguir-ho, o les inclemències que de vegades posa la vida
tiraran per terra tots els teus propòsits. Aquests dos tutors han demostrat
saber adaptar-se perfectament als recursos mínims fent realment obres d’art i
meravelles, perquè tenen un propòsit clar, una línia a seguir i un gran repte;
i això és el que vull arribar a saber fer jo.
Aquí us deixo un vídeo que realment
motiva a seguir endavant amb les pràctiques, motiva a seguir aprenent per ser
un bon mestre; perquè realment després d’aquesta entrada el que necessito és
alguna cosa que em motivi a seguir...
Salut i alegria!
Patricia Pinar Roig
☺♥♪
____
No hay comentarios:
Publicar un comentario